Reconeixements
Gerard Bofill
La vida m’ha ensenyat que el més bonic de fer camí és compartir-lo. Donar i rebre amor et fa feliç. I veure els altres feliços és el més bonic que hi ha. La natura i els animals, els imprescindibles.
— HISTÒRIA DE CAN BUCH
Un canvi d’hàbits, un canvi de prioritats, un canvi de vida
Fa sis anys, després d'estar immers durant molt de temps en un ritme de vida personal i laboral frenètic dins la gran metròpoli, el cos em va fer entendre que havia de parar.
Sí. Havia deixat d'escoltar-lo feia molt i havia prioritzat el meu ego i els meus èxits per sobre seu.
Així va ser com, d'un dia a l’altre, vaig fugir de la ciutat. No sabia per què, però necessitava aire, descans, calma i sobretot tornar a connectar amb mi mateix.
Vaig anar a viure en una petita masia al camp i allà va ser on vaig descobrir el que era una vida plena d'amor i de pau.
Com tot, l'adaptació a un nou ritme i a una nova vida no va ser fàcil al principi: deixar enrere la vida "de ciutat" i canviar-la per una envoltada només d'animals i natura xocava una mica.
Tanmateix, a poc a poc, vaig anar generant un vincle amb totes les petites coses que té el camp, vaig descobrir un estil de vida que notava que em curava, que em feia bé.
Curiosament quan tornava a la ciutat veia que la meva vida s'havia allunyat de tot això i que ja no vibrava amb aquells ritmes i maneres de fer.
Vaig llegir molt: nutrició, agricultura, salut, vida holística, natura, geobiologia, fengshui... i em vaig adonar de totes aquelles coses que havia obviat i passat per alt, només per creure en el que havia vist o rebut pels mitjans de ''desinformació''.
Ja no hi havia marxa enrere, havia canviat les meves prioritats, la meva visió i en definitiva, la meva vida.
Així va ser com va néixer la inquietud de crear Can Buch.
Un paradís de pau, natura i salut
Ja no hi havia marxa enrere, havia canviat les meves prioritats, la meva visió i en definitiva, la meva vida.
Així va ser com va néixer la inquietud de crear Can Buch.
Un paradís de pau, natura i salut
Vaig decidir agafar un tros de bosc amb quatre pedres d'una antiga masia que es trobava en runes amb l'objectiu de viure envoltat de natura i d'un ecosistema sa i equilibrat. Volia viure al camp, tranquil. Cuidant de la terra, les persones i els animals que em rodejaven.
Tenia la inquietud d'allunyar-me del consumisme i apropar-me a la sobirania alimentària. Sí, volia tenir un hort, uns quants animals amb els quals cuidar l'entorn de la masia i una casa que fos autosuficient i ecològica. I, evidentment,volia compartir aquesta vida: ''cuidar-nos i cuidar el planeta''.
És així com es va iniciar el projecte de Can Buch: un ecoturisme autosuficient energèticament i amb una gran producció d'aliments. Un projecte amb l'objectiu de tancar el cercle i fer les coses amb un respecte total a la vida.
Tenia la inquietud d'allunyar-me del consumisme i apropar-me a la sobirania alimentària. Sí, volia tenir un hort, uns quants animals amb els quals cuidar l'entorn de la masia i una casa que fos autosuficient i ecològica. I, evidentment,volia compartir aquesta vida: ''cuidar-nos i cuidar el planeta''.
És així com es va iniciar el projecte de Can Buch: un ecoturisme autosuficient energèticament i amb una gran producció d'aliments. Un projecte amb l'objectiu de tancar el cercle i fer les coses amb un respecte total a la vida.
Durant dos anys i mig vam estar construint la masia amb materials naturals i ecològics i mitjançant l’ajuda d’artesans. Vam fer servir les pedres que vam trobar, fang, ceràmica i calç de proximitat. Vam aconseguir acabats de gran qualitat sense emprar materials químics ni industrials.
Una reconstrucció basada en tot allò que havia après llegint: el fengshui, la geobiologia i la construcció tradicional artesana de la zona. Una masia sana.
Arribava l'estiu del 2020 i era el moment de compartir tot això amb vosaltres, aconseguíem obrir Can Buch.
Després de tot aquest procés i avui dia, amb vint-i-vuit anys, puc dir que el que em fa més feliç és poder compartir aquest paradís de pau, natura i salut amb les persones que més m'estimo i que vénen a passar uns quants dies, uns quants mesos o la seva vida aquí.
Una reconstrucció basada en tot allò que havia après llegint: el fengshui, la geobiologia i la construcció tradicional artesana de la zona. Una masia sana.
Arribava l'estiu del 2020 i era el moment de compartir tot això amb vosaltres, aconseguíem obrir Can Buch.
Després de tot aquest procés i avui dia, amb vint-i-vuit anys, puc dir que el que em fa més feliç és poder compartir aquest paradís de pau, natura i salut amb les persones que més m'estimo i que vénen a passar uns quants dies, uns quants mesos o la seva vida aquí.
Al cap i a la fi, el més bonic i el que aporta més felicitat de la vida de camp és compartir el dia a dia amb els animals i les persones que t’envolten.
Cuidar i donar amor en cada moment.
Cuidar i donar amor en cada moment.
Gràcies, sempre gràcies.
In lak’ech.
