Fa sis anys, després d'estar immers durant molt de temps en un ritme de vida personal i laboral frenètic dins la gran metròpoli, el cos em va fer entendre que havia de parar.

Sí. Havia deixat d'escoltar-lo feia molt i havia prioritzat el meu ego i els meus èxits per sobre seu.

Així va ser com, d'un dia a l’altre, vaig fugir de la ciutat. No sabia per què, però necessitava aire, descans, calma i sobretot tornar a connectar amb mi mateix.

Vaig anar a viure en una petita masia al camp i allà va ser on vaig descobrir el que era una vida plena d'amor i de pau.
Com tot, l'adaptació a un nou ritme i a una nova vida no va ser fàcil al principi: deixar enrere la vida "de ciutat" i canviar-la per una envoltada només d'animals i natura xocava una mica.

Tanmateix, a poc a poc, vaig anar generant un vincle amb totes les petites coses que té el camp, vaig descobrir un estil de vida que notava que em curava, que em feia bé.